El carrer, el barri

El carrer i el barri són també ta casa. Això ho teníem clar des de Granissat quan ens mudàrem a l’estudi a un barri i un districte que coneixíem però sempre de pas, sempre en ulls curiosos però mai des de la perspectiva que te dóna la rutina i les hores de vol de viure-hi de dilluns a divendres. Ens agrada la València a peu (o en bici), la que tens tot el que t’agrada a quinze minuts caminant i per tant, quan buscàvem on situar el nostre estudi teníem prou clar que havia de ser en el centre. Ciutat Vella ens encanta però és una zona un poc saturada i difícil. La sort ens portà on estem ara, al barri del Botànic, al districte d’Extramurs, barri al qual s’accedeix per una de les portes més impressionants de tota la ciutat de València: Les torres de Quart.

Des del primer moment d’estar ja instal·lats al carrer Lepant 14 vam tractar de conèixer a les veïnes i veïns, de les vivendes i dels locals. El sentir que estem en una casa i no en un lloc de feina, tot i que sone a tòpic, ens fa més lleugera la jornada i ens permet involucrar-nos més al barri. Fins al punt de participar en el procés veïnal per a elegir com seria la nova plaça per a vianants del mercat i la nova mobilitat del barri, el qual està excessivament dominat pel cotxe. Si d’una cosa ens podem queixar és de l’amplària de les voreres! No ens cap ni una cama! Altra cosa que tampoc volíem era estar a un pis, som curiosos i volem vore què és el que ocorre al nostre voltant i formar part de tot el que està passant i ha de passar a la ciutat de València.

No sabem quin serà el futur de Granissat però no sabríem trobar altre barri on sentir-nos més a gust, més en casa, més en la nostra zona de confort que esta, que ens ha acollit només un parell d’anys de les nostres vides. No podríem delimitar la zona on volem viure i/o treballar de manera millor que esta, envoltada pel riu, pel Jardí Botànic i per Ciutat Vella entrant per Quart.

Si veniu a vore’ns aprofiteu per pegar una volteta pel barri. Té xemeneies industrials, sí, d’estes que estan protegides però no així la resta de la fàbrica i han quedat com a monòlits solitaris en homenatge a la revolució industrial, també té el mercat municipal, el de Rojas Clemente, amb les façanes més vistoses de València, ja que són de graffitis fetes per diferents artistes, l’esbós del qual va ser elegit per la ciutadania en el propi mercat. També tenim el tranquil i deliciós Jardí de les Hespèrides, pegat al Botànic, que espera ampliació estant en el mateix lloc des de fa 215 anys!

Enfront de l’estudi tenim el millor estudi de tatuatge de València, Noland Tattoo, regentat per Sento, altre que ens trobem pel barri d’esmorzar o fent gestions. I com no tot és treballar i de vegades som l’altra part, també hem sigut clients seus. L’acadèmia d’idiomes, el forn, el bar, la cafeteria, la ferreteria o l’ONG del costat són el paisatge quotidià del carrer que no volem perdre de vista perquè ja formem part l’u de l’altre i perquè la Roser, l’Aurèlia, Ramonet, Juan, Manuela o Tasos ja ens saluden com a uns més del barri. I és que ja ho som. Que no només venim a treballar. També a viure.

No podríem delimitar la zona on volem viure i/o treballar de manera millor que esta, envoltada pel riu, pel Jardí Botànic i per Ciutat Vella entrant per Quart.