“Tres amics en una situació de precarietat total ens vam decidir: açò és el que ens agrada, anem a vore si hi ha aigua a la piscina.”

Així és com sorgeix Granissat. Com a resultat a una situació precària de tres amics llicenciats que no troben cap treball digne.

I és que després de quasi 5 anys de vida, tires la vista enrere i te n’adones que Granissat es va crear amb l’esforç de tres amics que es van tirar a la piscina sense saber si hi havia suficient aigua per a nadar. Esta reflexió forma part d’una de les entrevistes per a Mestres Principiants. Un programa de la World Design Capital València (produït per l’agència Districte) on Isa Viso, la nostra directora creativa i Pepe García, CEO de l’empresa Culdesac reflexionen sobre els inicis, les metodologies de treball, la importància de la gent jove al sector i el disseny valencià.

El programa se centra en mesclar a dues persones del sector de la publicitat i el disseny amb diferents anys d’experiència. Un mestre i un principiant. Com ells diuen sobre el programa “volem provocar diàlegs, generar marcs de connexió, enfonsar les barreres que desconnecten generacions distintes.”

En una nau en ple barri de l’Eixample, sorgeix el diàleg entre Isa i Pepe. El que no conten al vídeo del diàleg és que finalment trobaren un tema on estaven al 100% d’acord: l’interès de treballar el disseny entorn a la mort. La necessitat de donar-li una volta al disseny en que gira envers als tanatoris i la tristesa i la distància amb la que es mostra la mort hui en dia. Qui sap? Tal vegada d’esta conversa aparega una nova sinèrgia entre equips.

El que sí està clar és que trobades com esta donen valor al disseny, enriqueixen el sector i uneixen empreses tan, a priori, diferents com Culdesac i Granissat.